lunes, 30 de enero de 2012
DISSABTE NEU, DIUMENGE... TAMBÉ!
La matinada de dissabte a diumenge, la cota de neu es va situar al voltant dels 650-700 metres. Per tant, no teniem excusa, vam agafar la bicicleta i vam dirigir-nos fins a Sta. Bàrbara on una petita emblanquinada ens va transformar un paisatge familiar en un paisatge completament diferent però alhora magnífic. Un cop a Sta. Bàrbara vam enfilar-nos fins al Subirà i des de allà vam baixar fins al poble d'Osor. D'allà vam pujar fins al coll per tal d'arribar al pantà de Susqueda. Des de Susqueda vam agafar la pista i bicicarril fins a Amer.
BASTIMENTS
El passat dissabte el GEA Esquetlles va organitzar una magnífica sortida a Bastiments on no vaig poder faltar.
Vam reunir-nos a les 6 del matí per anar direcció a Vallter2000. De bon matí les previsions no eren massa bones, però tot i això, les ganes van poder per sobre de tot i ens vam plantar al pàrquing de l'estació d'esquí. Amb el temps de posar-nos els grampons i contra els pronòstics,el dia havia canviat completament, el sol va començar a sortir i els núvols s'anaven trencant fins a desaparèixer. Va ser una sortida fantàstica!!
Aquí podeu veure el track:
viernes, 27 de enero de 2012
ANY NOU, COMENÇAR DE 0
EL fet de no tenir cap entrada des de el 2 de Gener demostra la meva activitat esportiva des de llavors. Ser estudiant garanteix tenir temps per entrenar però també has de saber apartar les bambes i la bicicleta i centrar-te en el que realment toca en aquell moment. Els exàmens. Cal dir que un altre factor s'ha sumat, una petita lesió al genoll dret m'ha obligat a descansar.
Per sort les males notícies i els exàmens han quedat enrere i ara toca tornar a entrenar. Uns entrenaments que simplement seran una lluita per tornar intentar guanyar la forma perduda.
El dissabte(21/01/2012) va servir de alliberar la ment i sortir a gaudir al màxim de la btt on vam realitzar uns 60km. Vam sortir d'Amer direcció Anglès. Allà vam enfilar-nos fins a Sta. Bàrbara. Un cop a Sta. Bàrbara vam dirigir-nos cap all Pedró i des de allà vam agafar la famosa trialera de la Trona del Rei fins a Sta. Coloma. Aproximadament 7km de baixada divertidíssima. Una passada!! Mireu la ruta al portal wikiloc (http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2415493)
Durant la setmana he aprofitat per anar agafant la bicicleta de muntanya i/o de carretera segons el meu estat d'ànim i el que em venia + de gust. Això sí, sense preses i sense marcador, només guiant-me per sensacions!! Gaudint al màxim!!
El fet de no haver anat cap dia a còrrer a peu, tot i estar inscrit a la mitja de Granollers, a sigut per precaució, esperem el vist i plau del físio avui.. (creuant els dits).
Salut, esport i bones vacances a qui les pugui gaudir(jejejejeje) !!
Per sort les males notícies i els exàmens han quedat enrere i ara toca tornar a entrenar. Uns entrenaments que simplement seran una lluita per tornar intentar guanyar la forma perduda.
El dissabte(21/01/2012) va servir de alliberar la ment i sortir a gaudir al màxim de la btt on vam realitzar uns 60km. Vam sortir d'Amer direcció Anglès. Allà vam enfilar-nos fins a Sta. Bàrbara. Un cop a Sta. Bàrbara vam dirigir-nos cap all Pedró i des de allà vam agafar la famosa trialera de la Trona del Rei fins a Sta. Coloma. Aproximadament 7km de baixada divertidíssima. Una passada!! Mireu la ruta al portal wikiloc (http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2415493)Durant la setmana he aprofitat per anar agafant la bicicleta de muntanya i/o de carretera segons el meu estat d'ànim i el que em venia + de gust. Això sí, sense preses i sense marcador, només guiant-me per sensacions!! Gaudint al màxim!!
El fet de no haver anat cap dia a còrrer a peu, tot i estar inscrit a la mitja de Granollers, a sigut per precaució, esperem el vist i plau del físio avui.. (creuant els dits).
Salut, esport i bones vacances a qui les pugui gaudir(jejejejeje) !!
lunes, 2 de enero de 2012
TEMPS DE SANTSILVESTRES
Aquestes últimes setmanes de l'any han estat dures pel que fa al coco, no he pogut realitzar masses entrenaments ja que he patit una petita lesió. Estava que m'enfilava per les parets!! Afortunadament sembla que el repòs ha donat el seu fruit i sembla que torno a estar com sortit del ventre de la mare.
Com cada any per aquestes dates màgiques, arriben les famoses Sant Silvestres on la primera va ser a Riudellots(7000m) el 26 de Desembre coneguda com Sant Silvestre Riudellollenca. Va ser la primera prova després del OK del fisio on hi anava amb bastant de respecte així que vaig decidir anar a ajudar a en Quimi a baixar de 30 min. Ho vam aconseguir!!! 29'35" amb un ritme de 4'15''/km. En Txema, Manel i Paco van volar per les terres Riudellollencas amb uns temps de 26'20'', 26'30'' i 28'' respectivament.
La següent Sant Silvestre va ser a Les Planes d' Hostoles circuit de muntanya de10000m amb un desnivell +450. De bon principi es preveia una gran cursa amb molt de nivell on cal destacar la participació d'Arnau Julià Bonmatí (http://arnaujuliabonmati.blogspot.com/) campió del món de raids. La desconeixença del circuit i al tractar-se de muntanya em va fer començar amb bastant precaució al primer tram 3.5km de pujada per corriol on gairebé s'emportava tot el desnivell. Un cop acabat aquest primer tram vam afrontar una baixada on les ganes d'atrapar en Txema on estava 20m endavant van poder mes que jo. Vaig tenir un petit espant amb una petita regirada al turmell i on vaig decidir que no calia arriscar tant, s'havia d'acabar l'any sense incidents!!! La cursa es va anar desenvolupant i la distància amb en Txema no es va escorçar. -Cadascú està on està..Sempre un pas endavant meu Txema!!-(http://txemaarnau.blogspot.com/)
Després d'una magnífica migdiada amb les cames enlaire i on fins i tot vaig ser capaç de somiar vam anar a Girona a la famosa Sant Silvestre de Girona (5000m) amb+ de 1400 atletes. Les cames pesaven i vam decidir anar tot l'equip junt exepte en Manel que volia batre la seva marca de l'any anterior tot i tractar-se d'un circuit + dur que el de l'any passat (18'31'') nosaltres vam acabar amb 20'55'' on en Quimi(http://qdequimi.blogspot.com/)va tornar a assolir el seu repte personal baixar de 21' als 5000m.
Feliç any nou a tothom i que es complexin tots els objectius de cares a aquesta temporada.
Salut i Esport!
domingo, 27 de noviembre de 2011
DUATLÓ DE MUNTANYA AMETLLA DEL VALLÈS
Tot i escriura en el post de la setmana passada que ara tocava relax, no he pogut evitar anar a l'Ametlla del Vallès, el poble den Xavi, per debutar en el món de les duatlons de muntaya .Així que en Manel i jo hem marxat de bon matí direcció a L'Ametlla.
Un cop allà tot allò era nou per mi; com posar la bici al box, com deixar el casco, les sabates etc.
El circuit constava de 5.5km cursa a peu + 21km bici + 3.5km cursa a peu. El circuit de cursa no era massa tècnic ni massa dur,a diferència del de bicicleta.
Només començar el grup surt molt fort, intento aguantar a en Manel durant el primer km però de seguida veig que no és el meu ritme i cedeixo una mica fins a trobar un ritme dur però que em senti "còmode" on el mantinc constant durant tot el primer circuit de cursa a peu. Arribem als boxes on intento anar el més ràpid possible en realitzar la transició. Surto a un ritme molt alt amb la bicicleta on aconsegueixo avançar bastants corredors, -ja veig en Manel!-, -a veure si pots atrapar-lo!- . Les cames em responen millor del esperat i em poso al grup d'en Manel en poc temps. Segueixo allà mig km on afrontem la primera baixada, no massa llarga, però decideixo jugar-me-la. Em poso davant del grup i continuo forçant a les pujades. Anem pujant per diferents camins, pistes i corriols on finalment arribem al km 12. M'havien comentat que un cop assolits els primers 12km la feina ja estava pràcticament feta i la resta eren tots de baixada amb algun repetxonet, així que mi llanço de caps on avanço més corredors, arribo als boxes novament amb algun avis de rampa als isquiotibials... -ara rampes no!!-, bé, deixo la bicicleta, em poso les bambes i som-hi! Les sensacions no son dolentes, però entre el cansament acumulat, la falta d'experiència i els avisos de rampa no estic per tirar cuets tampoc! Així que agafo un ritme dur, però apte per les meves condicions i segueixo corrents fins al final!
Sort que no ha durat ni 30 metres més ja que en Manel ha volat en el segon sector de cursa i em tenia al punt de mira!! Quin animal! Tot un exemple!
Al final 2h08'14'' i 5è Sub23 que s'han posat d'allò més bé!!
A seguir entrenant!
Salut i esport!
Un cop allà tot allò era nou per mi; com posar la bici al box, com deixar el casco, les sabates etc.
El circuit constava de 5.5km cursa a peu + 21km bici + 3.5km cursa a peu. El circuit de cursa no era massa tècnic ni massa dur,a diferència del de bicicleta.
Només començar el grup surt molt fort, intento aguantar a en Manel durant el primer km però de seguida veig que no és el meu ritme i cedeixo una mica fins a trobar un ritme dur però que em senti "còmode" on el mantinc constant durant tot el primer circuit de cursa a peu. Arribem als boxes on intento anar el més ràpid possible en realitzar la transició. Surto a un ritme molt alt amb la bicicleta on aconsegueixo avançar bastants corredors, -ja veig en Manel!-, -a veure si pots atrapar-lo!- . Les cames em responen millor del esperat i em poso al grup d'en Manel en poc temps. Segueixo allà mig km on afrontem la primera baixada, no massa llarga, però decideixo jugar-me-la. Em poso davant del grup i continuo forçant a les pujades. Anem pujant per diferents camins, pistes i corriols on finalment arribem al km 12. M'havien comentat que un cop assolits els primers 12km la feina ja estava pràcticament feta i la resta eren tots de baixada amb algun repetxonet, així que mi llanço de caps on avanço més corredors, arribo als boxes novament amb algun avis de rampa als isquiotibials... -ara rampes no!!-, bé, deixo la bicicleta, em poso les bambes i som-hi! Les sensacions no son dolentes, però entre el cansament acumulat, la falta d'experiència i els avisos de rampa no estic per tirar cuets tampoc! Així que agafo un ritme dur, però apte per les meves condicions i segueixo corrents fins al final!
Sort que no ha durat ni 30 metres més ja que en Manel ha volat en el segon sector de cursa i em tenia al punt de mira!! Quin animal! Tot un exemple!
Al final 2h08'14'' i 5è Sub23 que s'han posat d'allò més bé!!
A seguir entrenant!
Salut i esport!
lunes, 21 de noviembre de 2011
Marxa Popular a Estanyol 20/11/11
Aquest passat diumenge ,tot i despertar-me amb el soroll que feia la pluja a la canalera, no vaig tornar a girar-me al llit i vam anar amb en Txema, Paco, Capdevila ,Lluís sr i el meu germà en Joan a fer la marxa popular d'Estanyol la qual tractava de dos circuit un de 8,5k i un altre de 15k. Ambdós cicuits estaven macats en terrenys variats la qual cosa vam acabar fets uns porcs degut al fang!
Al començar la cursa (cal dir que no hi havia hora de sortida concreta, la gent podia sortir en un període comprés entre les 8:00 i les 10:00 del matí) les cames de seguida em deien que no tenien ganes de còrrer però tot i així vaig tencar els ulls i tapar-me les orelles i vaig continuar els 5k primers a un ritme lleuger.
De sobte ens trobem els primers metres de pujada i el que seria la part més dura del circuit i en Txema i en Capdevila m'avancen sense masses problemes intento seguir-los però és impossible! Decideixo anar a un ritme còmode però sense encantar-me, m'avancen alguns corredors més , em surt l'esperit competidor i intento aguantar-los-hi el ritme.
Ens trobem a mitja cursa la qual cosa tinc l'opció d'agafar les indicacions de la cursa curta . Una veu interior em diu que segueixi aquestes marques però.. que collons! a seguir endavant!!!
Ja hem passat el km 12 i sembla que em trobo millor, però tot i així no apreto i intento mantenir el ritme fins a la meta. Al final 17k i 1h19min.
Deixant de banda les sensacions, vaig passar un gran diumenge amb molt bona companyia !
No havia fet mai cap cursa d'aquest estil on són del tot acollidores i ideals per entrenar amb aquell plus de competició sense haver de suportar les tensions i nervis típics que es viuen a les sortides de qualsevol esdeveniment esportiu.
Em queda molt per aprendre dins de l'esport i còrrer en sensacions dolentes m'ha fet fer un balanç de les últimes setmanes. He estat entrenant sense massa volum però a ritmes molt alts tant en bicicleta com en cursa a peu i a sobre alguns companys tri-atletes, sense adonar-se, m'han fet llançar a la piscina.Amb aquesta porto 3 diumenges seguits realitzant curses vàries.
Després de treure les meves conclusions, provaré de passar una setmana posant-hi bastant de pa!
Salut!
Al començar la cursa (cal dir que no hi havia hora de sortida concreta, la gent podia sortir en un període comprés entre les 8:00 i les 10:00 del matí) les cames de seguida em deien que no tenien ganes de còrrer però tot i així vaig tencar els ulls i tapar-me les orelles i vaig continuar els 5k primers a un ritme lleuger.
De sobte ens trobem els primers metres de pujada i el que seria la part més dura del circuit i en Txema i en Capdevila m'avancen sense masses problemes intento seguir-los però és impossible! Decideixo anar a un ritme còmode però sense encantar-me, m'avancen alguns corredors més , em surt l'esperit competidor i intento aguantar-los-hi el ritme.
Ens trobem a mitja cursa la qual cosa tinc l'opció d'agafar les indicacions de la cursa curta . Una veu interior em diu que segueixi aquestes marques però.. que collons! a seguir endavant!!!
Ja hem passat el km 12 i sembla que em trobo millor, però tot i així no apreto i intento mantenir el ritme fins a la meta. Al final 17k i 1h19min.
Deixant de banda les sensacions, vaig passar un gran diumenge amb molt bona companyia !
No havia fet mai cap cursa d'aquest estil on són del tot acollidores i ideals per entrenar amb aquell plus de competició sense haver de suportar les tensions i nervis típics que es viuen a les sortides de qualsevol esdeveniment esportiu.
Em queda molt per aprendre dins de l'esport i còrrer en sensacions dolentes m'ha fet fer un balanç de les últimes setmanes. He estat entrenant sense massa volum però a ritmes molt alts tant en bicicleta com en cursa a peu i a sobre alguns companys tri-atletes, sense adonar-se, m'han fet llançar a la piscina.Amb aquesta porto 3 diumenges seguits realitzant curses vàries.
Després de treure les meves conclusions, provaré de passar una setmana posant-hi bastant de pa!
Salut!
jueves, 17 de noviembre de 2011
Copa Gironina Amer 17/11/11
El passat Diumenge 13 de Novembre es va dur a terme la prova puntuable pel circuit Copa Gironina de BTT a Amer on no vaig poder faltar a la cita.
El dia es pronosticava amb núvols i amb la possibilitat d'algun ruixat dispers però el que ens esperava era molt més que això. Al iniciar la prova es va posar a ploure amb ganes i no va parar !!
A la sortida vam intentar agafar una bona posició tot i ser una sortida neutrelitzada. Un cop el cotxe que liderava la sortida es va apartar la cosa es va esvarar, els primers corredors de la general van començar a imposar un gran ritme a les primeres rampes on vaig intentar aguantar però de seguida vaig veure que no era el meu lloc. Tot i començar un punt per sobre el meu ritme , quan l'Albert i en Jordi em van avançar als 2 ultims km de la primera pujada, vaig poder aguantar les seves rodes fins a Sta. Helena, sabia que si aguantava fins allà després venia un tall ràpid i molt tècnic on podria tornar a forçar la màquina i guanyar alguna posició.
Comencem a baixar, tot i la pluja , decideixo arriscar al màxim i apurar cada gir del primer corriol de baixada , aconsegueixo avançar diversos corredors, entre ells en Jordi. Un cop a baix l'Albert em diu que té problemes amb la bicicleta però la cursa es mou molt ràpida, i amb pocs metres giro el cap i no l'aconsegueixo veure. -Què l'hi ha passat? La cursa segueix per un terreny molt trencacames i tècnic on segueixo avançant corredors.
Arribem a la segona pujada, la conec, només és 1km, alguns corredors que he avançat avanç tornen guanyar-me la posició, intento aguanta la roda i per sort ho aconsegueixo, vaig millor del que creia! i als últims metres de pujada em torno a posar per davant seu i començo a baixar de nou sense ningú que em destorbi. Un altre cop arrisco al màxim, però tot està molt moll i pateixo una caiguda on sense adonar-me perdo el bidó. No ha passat res! Segueixo baixant ràpid. Arribem a Can Puig, anem un grup de 4 corredors, allà hi ha el meu pare i el meu germà on els i comento que vaig sense aigua, però l'únic que entenc és : -Va Lluís! que vas molt bé!- seguim els 4 fins a les portes de l'infern!! -Ara si que ja i som!- penso. La pluja fa quasibé impossible afrontar les rampes a sobre la bicicleta... així que decideixo carregar la bicicleta a l'esquena i començar a correr tant com puc! que no es massa la veritat... . La pluja i la duresa em fan pensar mil coses -¿Que cony estàs fent ara? ¿No podies haver fet la curta i t'estalviaves aquest infern?. No puc més, tinc set i no tinc res per beure.. la pujada es fa eterna.. però tot i això només em passen 2 corredors als últims metres on no intento seguir-los, ara jo no estic per això, només penso en la supervivència!! i segueixo lent al meu ritme..
Finalment comença la última baixada on la conec bastant i baixo sense presa, amb seguretat.. Paro el crono amb 2h38min 8 minuts més tard de l'objectiu. Però estic molt content! Les sensacions deixant de banda el final han sigut molt bones!
L'Albert i en Jordi van haver de fer la cursa curta per motius mecànics! ja deia jo que era molt estrany que arribes a davant seu...
Ara a seguir entrenant, sense obsessions, simplement per gaudir al màxim!!
El dia es pronosticava amb núvols i amb la possibilitat d'algun ruixat dispers però el que ens esperava era molt més que això. Al iniciar la prova es va posar a ploure amb ganes i no va parar !!
A la sortida vam intentar agafar una bona posició tot i ser una sortida neutrelitzada. Un cop el cotxe que liderava la sortida es va apartar la cosa es va esvarar, els primers corredors de la general van començar a imposar un gran ritme a les primeres rampes on vaig intentar aguantar però de seguida vaig veure que no era el meu lloc. Tot i començar un punt per sobre el meu ritme , quan l'Albert i en Jordi em van avançar als 2 ultims km de la primera pujada, vaig poder aguantar les seves rodes fins a Sta. Helena, sabia que si aguantava fins allà després venia un tall ràpid i molt tècnic on podria tornar a forçar la màquina i guanyar alguna posició.
Comencem a baixar, tot i la pluja , decideixo arriscar al màxim i apurar cada gir del primer corriol de baixada , aconsegueixo avançar diversos corredors, entre ells en Jordi. Un cop a baix l'Albert em diu que té problemes amb la bicicleta però la cursa es mou molt ràpida, i amb pocs metres giro el cap i no l'aconsegueixo veure. -Què l'hi ha passat? La cursa segueix per un terreny molt trencacames i tècnic on segueixo avançant corredors.
Arribem a la segona pujada, la conec, només és 1km, alguns corredors que he avançat avanç tornen guanyar-me la posició, intento aguanta la roda i per sort ho aconsegueixo, vaig millor del que creia! i als últims metres de pujada em torno a posar per davant seu i començo a baixar de nou sense ningú que em destorbi. Un altre cop arrisco al màxim, però tot està molt moll i pateixo una caiguda on sense adonar-me perdo el bidó. No ha passat res! Segueixo baixant ràpid. Arribem a Can Puig, anem un grup de 4 corredors, allà hi ha el meu pare i el meu germà on els i comento que vaig sense aigua, però l'únic que entenc és : -Va Lluís! que vas molt bé!- seguim els 4 fins a les portes de l'infern!! -Ara si que ja i som!- penso. La pluja fa quasibé impossible afrontar les rampes a sobre la bicicleta... així que decideixo carregar la bicicleta a l'esquena i començar a correr tant com puc! que no es massa la veritat... . La pluja i la duresa em fan pensar mil coses -¿Que cony estàs fent ara? ¿No podies haver fet la curta i t'estalviaves aquest infern?. No puc més, tinc set i no tinc res per beure.. la pujada es fa eterna.. però tot i això només em passen 2 corredors als últims metres on no intento seguir-los, ara jo no estic per això, només penso en la supervivència!! i segueixo lent al meu ritme..
Finalment comença la última baixada on la conec bastant i baixo sense presa, amb seguretat.. Paro el crono amb 2h38min 8 minuts més tard de l'objectiu. Però estic molt content! Les sensacions deixant de banda el final han sigut molt bones!
L'Albert i en Jordi van haver de fer la cursa curta per motius mecànics! ja deia jo que era molt estrany que arribes a davant seu...
Ara a seguir entrenant, sense obsessions, simplement per gaudir al màxim!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)