Cal remarcar que el dia abans encara em plantejava si anar-hi perq no havia fet cap entrenament específic i arrossegava bastant cansament.. pel cap només em passava,-buff.. aniràs allà i serà un patir.. no gaudiràs res..-, però com em va dir en Txema el dia abans,- 40minuts de patiment per tenir una satisfacció i felicitat eterna!!-, aquestes paraules em van fer posar el despertador a les 7.30 l'endemà.
Vam anar amb en Marc i en Carles cap a Girona amb temps suficient per tal de recollir els dorsals i escalfar una estoneta. En Marc em va anar comentant com havia d'enfocar la cursa per tal d'assolir la marca,-Vigilia al principi a no sortir massa for-, -si pots trobar una noia que vagi al teu ritme sempre va molt bé perquè la gent us anima molt-, entre altres coses.
Just abans de l'inici, amb els nervis de rigor i aquella sensació que vols que aquells 30'' restants que queden desapareguin per començar a córrer, vaig desitjar molta sort a Marc i Carles.
Sense adornar-me ja estàvem al km 2 amb 7'15''. Anava super bé i em trobava ràpid. Vaig veure que a pocs metres darrera venia una noia, vaig esperar-la i vam anar com un rellotge del km2 al 6 a 3'45''. Del km6 al km7 vaig patir un petit baixon però esperat.. el carrer güell et posa a lloc.. vaig passar-lo a 4'15''. Així que el marge guanyat fins llavors encara era suficient per baixar de 40minuts, em passen un grup de 5 corredors on em diuen que van a busca 38'... penso,-no és la meva guerra-, així que els deixo marxar i jo segueixo al meu món tancat els 3 últims kms a un ritme constant. finalment objectiu assolit 38'51''. El primer pensament que em va passar pel cap va ser, puc baixar de 38minuts!! jeje
salut i esport!!
a baixar la barrera dels 38' doncs! vaia CURSA que vas fotre!!
ResponderEliminarem qedo am el detall de la noia jajaj ara entenc el teu èxit i la teva motivació!
ResponderEliminarQuin crack! Si mai entrenes per uns 10000...sub35'!!!
ResponderEliminarQuan vulguis un duatló!
ResponderEliminar