jueves, 17 de noviembre de 2011

Copa Gironina Amer 17/11/11

El passat Diumenge 13 de Novembre es va dur a terme la prova puntuable pel circuit Copa Gironina de BTT a Amer on no vaig poder faltar a la cita.

El dia es pronosticava amb núvols i amb la possibilitat d'algun ruixat dispers però el que ens esperava era molt més que això. Al iniciar la prova es va posar a ploure amb ganes i no va parar !!

A la sortida vam intentar agafar una bona posició tot i ser una sortida neutrelitzada. Un cop el cotxe que liderava la sortida es va apartar la cosa es va esvarar, els primers corredors de la general van començar a imposar un gran ritme a les primeres rampes on vaig intentar aguantar però de seguida vaig veure que no era el meu lloc. Tot i començar un punt per sobre el meu ritme , quan l'Albert i en Jordi em van avançar als 2 ultims km de la primera pujada, vaig poder  aguantar les seves rodes fins a Sta. Helena, sabia que si aguantava fins allà després venia un tall ràpid i molt tècnic on podria tornar a forçar la màquina i guanyar alguna posició.
Comencem a baixar, tot i la pluja , decideixo arriscar al màxim i apurar cada gir del primer corriol de baixada  , aconsegueixo avançar diversos corredors, entre ells en Jordi. Un cop a baix l'Albert em diu que té problemes amb la bicicleta però la cursa es mou molt ràpida, i amb pocs metres giro el cap i no l'aconsegueixo veure. -Què l'hi ha passat? La cursa segueix per un terreny molt trencacames i tècnic on segueixo avançant corredors.
Arribem a la segona pujada, la conec, només és 1km, alguns corredors que he avançat avanç tornen guanyar-me la posició, intento aguanta la roda i per sort ho aconsegueixo, vaig millor del que creia! i als últims metres de pujada em torno a  posar per davant seu i començo a baixar de nou sense ningú que em destorbi. Un altre cop arrisco al màxim, però tot està molt moll i pateixo una caiguda on sense adonar-me perdo el bidó. No ha passat res! Segueixo baixant ràpid. Arribem a Can Puig, anem un grup de 4 corredors, allà hi ha el meu pare i el meu germà on els i comento que vaig sense aigua, però l'únic que entenc és : -Va Lluís! que vas molt bé!- seguim els 4 fins a les portes de l'infern!! -Ara si que ja i som!-  penso. La pluja fa quasibé impossible afrontar les rampes a sobre la bicicleta... així que decideixo carregar la bicicleta a l'esquena i començar a correr tant com puc! que no es massa la veritat... . La pluja i la duresa em fan pensar mil coses -¿Que cony estàs fent ara? ¿No podies haver fet la curta i t'estalviaves aquest infern?. No puc més, tinc set i no tinc res per beure.. la pujada es fa eterna.. però tot i això només em passen 2 corredors als últims metres on no intento seguir-los, ara jo no estic per això, només penso en la supervivència!! i segueixo lent al meu ritme..
Finalment comença la última baixada on la conec bastant i baixo sense presa, amb seguretat..  Paro el crono amb 2h38min 8 minuts més tard de l'objectiu. Però estic molt content! Les sensacions deixant de banda el final han sigut molt bones!

L'Albert i en Jordi van haver de fer la cursa curta per motius mecànics! ja deia jo que era molt estrany que arribes a davant seu...

Ara a seguir entrenant, sense obsessions, simplement per gaudir al màxim!!


1 comentario:

  1. Felicitats de nou Lluís!!! I benvingut en el mon del blogger!!! jaja. Estas fet una màquina!! ja ho saps! continua així crack!!!
    ens veiem!

    ResponderEliminar